1.11.12

Vull ser la veterinària que sóc

Recordeu aquells metges d'abans que coneixien a tots els seus pacients i també a les seves famílies?. Eren un més de casa i els confiàvem la salut i molt més. Ens escoltaven, ens prenien el pols i ens veien com persones i no com estòmacs amb gastritis o óssos trencat.  En definitiva: recordeu la imatge tradicional del metge de capçalera de tota la vida?. Doncs això és el que vull ser: una Veterinària de Família.

M'agrada conèixer el nom dels meus gossos i també el dels seus amos. I saber que en Max és fill d'en Tobi, el terrier que es va trobar la Maria a la porta de l'Ateneu. Per a conèixer a una mascota com cal no n'hi ha prou amb una visita ni amb posar-li el termòmetre, un pacient no és només un número ni un nom: un pacient és una petita part d'una família sencera.

M'agrada el temps, la calma, les no-presses. Sí: m'agobia pensar que haig d'arribar a conclusions en cinc minuts amb quatre clients esperant a la saleta. El resultat de fer les coses amb presses no pot ser bo de cap de les maneres, i és per això que m'agrada treballar amb hores concertades: per poder estar al 100% per cada cas.

Quan vingueu a veure'm no espereu trobar una súper-clínica amb el darrer crit en tecnologies: moltes vegades només amb les preguntes adients i una bona exploració s'obté més informació que amb moltes proves complementàries. I si en qualsevol moment necessiteu un especialista o un aparell especial segur que us sabré oferir un ventall d'hospitals per a que pogueu triar el que més us convingui.

La relació que vull tenir amb els propietaris s'ha de fonamentar en la confiança. No m'interessen pas les solucions a curt termini, només el llarg termini és viable. I el llarg termini sense confiança mútua senzillament no es pot pas donar.

Veterinària de Família no és un centre de medicina veterinària alternativa. És un consultori al qual TAMBÉ s'ofereixen com a opció les medicines alternatives. Ara bé: el que es coneix com medicina veterinària occidental també està disponible. Vull oferir OPCIONS als propietaris i que ells triïn el que més els convingui.

En definitiva: tot això que us he dit és el que vull fer. I és el que faré, perquè sóc i penso així.  I no puc pretendre ser qui no sóc. Si voleu saber més sobre la meva forma de pensar i de fer les coses us convido a que em conegueu. Sou benvinguts!

Mònica

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada