28.9.14

Gossos, gats, alimentació i conducta.

Dir que el cervell del nostre gos o el del nostre gat és qui controla les seves emocions és dir una veritat a mitges: una part del seu comportament  també ve marcada pel sistema gastrointestinal. M'agradaria parlar-vos de la relació que hi ha entre l'aparell digestiu i la conducta de les nostres mascotes.

gat gos menjar natural homeopatia acupuntura integrativa veterinària
El sistema digestiu té una gran influència en la formació i regulació dels anomenats neurotransmisors, unes susbtàncies imprescincibles per la correcta transmissió de l'impuls nerviós. De fet al tracte gastrointestinal ja se’l coneix amb el nom de Segon Cervell. Així per exemple és a la mucosa intestinal on es produeix més del 90% de la serotonina i el 50% de la dopamina de l’organisme, dos importants neurotransmissors. És per això que no ens hauríem d’extranyar que part dels problemes conductuals de les nostres mascotes estarien relacionats amb la salut del sistema digestiu. 

Per tenir un sistem digestiu saludable una dieta equilibrada és importantíssima. La dieta ha d'aportar no només l'energia que l’organisme necesita per a funcionar sinò que també cal que contingui els nutrients i materials especifics que cadascuna de les cèl·lules nece
sita per estar saludable.

Reprenguem l’exemple de la serotonina, substància necessaria entre d'altres coses per tenir un bon estat d'ànim: aquest neurotransmisor no pot absorbir-se a nivel intestinal. El que sí pot absorbir el budell és el triptòfan el qual a través d'una reacció química ja a dins del cos es convertirà posteriorment en serotonina. El budell per poder absorbir el triptòfan necessita entre d'altres d'un nutrient dit glutamina: si el menjar del nostre gos fos pobre en glutamina el budell no funcionaria bé, si no funciona bé no pot absorbir triptòfan correctament, sense triptòfan el cos no podria fabricar tota la serotonina que necessitaria, i sense serotonina podrien haver desequilibris comportamentals.

Per tenir un sistema digestiu saludable no només hem d'alimentar les cel·lules del budell per a que puguin fer bé la seva funció: el menjar també ha d'aportar tots aquells aliments  que necesiten els microorganismes que viuen al budell. Efectivament, al nostre budell hi viu una gran quantitat de flora intestinal (bacteris per exemple) que encara que sembli mentida són veritables fàbriques substàncies imprescindibles per la nostra mascota. Dit amb altres paraules, a través de la dieta també alimentem a petites fàbriques de substàncies fonamentals que després són absorbides pel budell del nostre gos o del nostre gat. Si no alimentem també als micoorganismes del budell aquests no podràn fabricar algunes de les coses que necessita el nostre gos o gat el qual sens dubte continuarà vivint, tot i que probablement no de la millor manera, i a la curta o a la llarga podria desenvolupar una malaltia.

Per tant com a conclussió hem de dir que és més que probable que moltes de les anomalies de conducta que observem a la consulta com ara ansietats, hiperactivitats, o emocions descontrolades estiguim més relacionades del que ens pensem amb una mala salut intestinal causada per una dieta deficint o desequilibrada, i que aconseguirem millorar canviant simplement les pautes dietètiques dirgint-les a una alimentació equilibrada i natural del gos i del gat.

2.9.14

L'acupuntura és relaxant

Ens vam conèixer el 14 de febrer, data de la primera visita, i Cupido va fer que m'enamorés d'en Teo a primera vista. A ell li està costant una miqueta més que es desperti el seu amor per mi, però després de 4 mesos aquest gos ja m'ha presentat a tota la seva família: apart de la Susanna i l'Ainhoa, a l'última visita va venir amb l'Ona i el Sorte, els seus companys de pis i vida.

Després de passar-ho força malament, ens hem lliurat d'una complicada cirurgia de cervicals. Acabada la segona sessió d'acupuntura vam deixar tota la medicació que prenia i vam passar a manteniment amb homeopatia. Ja fa vida normal. La següent sessió d'acupuntura és en dos mesos, i tot i que m'encanta que em visitin espero després poder ja passar als 4. (Amb el que pateix la Susanna si llegeix això segur que s'està ficant les mans al cap!!!).

Si voleu veure més fotos del Teo les trobareu al nostre Facebook.

1.11.12

Vull ser la veterinària que sóc

Recordeu aquells metges d'abans que coneixien a tots els seus pacients i també a les seves famílies?. Eren un més de casa i els confiàvem la salut i molt més. Ens escoltaven, ens prenien el pols i ens veien com persones i no com estòmacs amb gastritis o óssos trencat.  En definitiva: recordeu la imatge tradicional del metge de capçalera de tota la vida?. Doncs això és el que vull ser: una Veterinària de Família.

M'agrada conèixer el nom dels meus gossos i també el dels seus amos. I saber que en Max és fill d'en Tobi, el terrier que es va trobar la Maria a la porta de l'Ateneu. Per a conèixer a una mascota com cal no n'hi ha prou amb una visita ni amb posar-li el termòmetre, un pacient no és només un número ni un nom: un pacient és una petita part d'una família sencera.

M'agrada el temps, la calma, les no-presses. Sí: m'agobia pensar que haig d'arribar a conclusions en cinc minuts amb quatre clients esperant a la saleta. El resultat de fer les coses amb presses no pot ser bo de cap de les maneres, i és per això que m'agrada treballar amb hores concertades: per poder estar al 100% per cada cas.

Quan vingueu a veure'm no espereu trobar una súper-clínica amb el darrer crit en tecnologies: moltes vegades només amb les preguntes adients i una bona exploració s'obté més informació que amb moltes proves complementàries. I si en qualsevol moment necessiteu un especialista o un aparell especial segur que us sabré oferir un ventall d'hospitals per a que pogueu triar el que més us convingui.

La relació que vull tenir amb els propietaris s'ha de fonamentar en la confiança. No m'interessen pas les solucions a curt termini, només el llarg termini és viable. I el llarg termini sense confiança mútua senzillament no es pot pas donar.

Veterinària de Família no és un centre de medicina veterinària alternativa. És un consultori al qual TAMBÉ s'ofereixen com a opció les medicines alternatives. Ara bé: el que es coneix com medicina veterinària occidental també està disponible. Vull oferir OPCIONS als propietaris i que ells triïn el que més els convingui.

En definitiva: tot això que us he dit és el que vull fer. I és el que faré, perquè sóc i penso així.  I no puc pretendre ser qui no sóc. Si voleu saber més sobre la meva forma de pensar i de fer les coses us convido a que em conegueu. Sou benvinguts!

Mònica